FONT DE L'ASSARELL.

Amb l'equip al complet (en faltava només un) hem partit cap a Pollença per pujar fins a la Font de l'Assarell.

Aquesta excursió admet moltes variants, però noltros que ja estem un poquet passats de rosca i el que volem és caminar per la natura sense aventures arriscades i perilloses, hem pujat des del camí de Son Bosc on hem deixat els cotxes a una encletxa, fins a la Font.

Ja ni hi ha prou, i a més en tenim a dos que encara s'estan recuperant d'unes intervencions als genolls i convé anar amb cura.

El que passa és que el nostre guia (que és un dels que estan lesionats i té més caminera que una formiga amb fam) ens ha fet deixar els cotxes abans d'arribar al camí de l'Assarell i sense avisar-nos de les fortes rampes que hi havia i l'enfora que quedava la Font (5 quilòmetres).

Tots contents agafem els tapins i amb una temperatura ideal per caminar i un Sol que sortia i s'amagava, hem començat la pujada pel camí d'asfalt. Cap amunt s'ha dit!, ja no aturarem de pujar fins a la nostra meta. Uf!

Les tres quartes parts de pujada es fan per camí asfaltat i sols al final (deu haver-hi un quilòmetre, si hi arriba) per camí empedregat i muntanya.

No obstant això tot el camí transcorre per dins un bosc d'oliveres, alzines i garrovers molt maco, i xerrant, xerrant, vas pujant al principi sense cap dificultat perquè el pendent encara és suau i a les onze, com sempre, ens hem aturat a berenar a la vorera del camí.

I després, altra vegada per amunt s'ha dit, i ara per unes rampes de collons de mico que a algú li feien perdre l'alè. S'han fet molt feixuc aquests bocins de camí (per alguns) però arribem a l’Assarelleta sense cap novetat, gaudint ja d'unes vistes magnífiques cap a la badia de Pollença.

Ara es tracta de seguir el camí de carro que va cap a la finca de L'Assarell, de propietat privada, i després fins a la Font.

Per un caminoi del bosc ens ha sortit un homo amb una bossa de plàstic amb uns quants esclata-sangs. Es tracta del propietari d'una de les finques d'aquest entorn i molt amablement ens ha explicat el què era fa uns anys aquest indret, ple d'oliveres a ple rendiment, i el que dissortadament és ara. Ens ha dit que aquí hi havia el pi més gran de Mallorca, amb un tronc que dues persones abraçant-lo no es tocaven els dits...i que varen tardar tres dies a tallar-lo a cop de destral, per després posar-lo en el cadastre i tallant amb el verduc que manejava un homo dret dalt el tronc i un altre a terra, el varen fer bocins que davallaren fins al poble arrossegant-los amb mules. Dos-cents taulons varen sortir d'aquell pi!, ens va dir. Idò!

Amb la pregunta de si havíem de demanar permís per passar devora la casa de l'Assarell per anar a la font, ens va dir que la barrera estava oberta i que el seu propietari no posava impediments per passar, consell que li vàrem agrair i així no molestarem.

En no res arribam a la casa de l'Assarell que, a la vora, passa el torrent. El renou d'aigua ens indicava que baixava un bon cabal i així era. Aquest indret és magnífic.

Un moixet blanc ens ha sortit al pas donant-nos la benvinguda i ens ha acompanyat un bon boci, com també a la davallada que ha sortit des d'un grupet d'ovelles que pasturaven. 

Passam per una barrera i l'herba ben xopa ens indicava que ja estam prop de la Font.

Així és.

I ja que hem arribat fins aquí, volem entrar dins la mina per veure la seva construcció que pensem pugui ser d'origen islàmic. 

La seva entrada té l'accés un poc difícil i l'herba banyada ens fa patinar. El degà (l'altre lesionat) es queixa, dient-nos que ell venia a caminar no a veure cap font!. 

Té por de llenegar i li hem dit que ens esperi un poquet allà assegut fins que acabem de veure la font.

De la web: www.fontsdetramuntana.com hem tret la següent informació a on explica molt bé com és aquesta font:

"La possessió de Lassarell d'origen islàmic ja nomenada en el Llibre del Repartiment té tres fonts dins els seus terrenys: la Mina de l'Hort, la Font de L'Assarell i la Font del Surer. Aquesta és la més important de les tres i probablement la Font també és d'origen islàmic. Es tracta d'una Font de mina de tipologia 'qanat' d'uns 28 metres de llargària feta amb pedra seca de secció trapezoïdal d'1,70 d'alt x 0,70 en terra i o,30 a dalt. En terra és de ciment i té una canal encastada enmig per treure l'aigua. L'aigua es recull de l'ullal que està al fons d'un avenc baix d'unes grans roques. La galeria té dos pous d'aireig fets també de pedra seca i sense coll. L'accés a la mina es fa per un passadís tipus trinxera amb paret a cada costat. Des d'aquí surt una canal de pedra que va dins un safareig mig natural mig de pedra que està a uns 150 metres del passadís. Del safareig surt una canal que passa per una pica per abeurar el ramat i després creua el torrentó amb un curiós pont fet amb un tronc de poll buit en forma de canal (U). D'aquí ja va cap als horts i a un bonic rentador que hi ha a l'entrada de la finca a l'esquerra. Tot el conjunt ha estat restaurat amb paciència i molt bon gust..."

No cal afeixir res més.

El raconet del safareig és preciós i allà asseguts dinarem del que cada un portava. 

Des d'aquell lloc les vistes són magnifiques, com es pot comprovar.

Sabíem que la davallada seria dureta pels que pateixen dels genolls, i així va ser, però arribarem als cotxes, sempre arribem, sense cap novetat.

Uns cafetets al Bar Cifre de Pollença ens van servir per descansar i xerrar un poc de... qualsevol tema.

Una excursió de 10,430 quilòmetres que es pot fer molt més curta si deixes els cotxes més amunt, i també molt més llarga si continues cap a Fartàritx, per exemple... va a gusts.

Murta

Fins a una altra.

 (Fotografíes: Miquel Barceló, Vicenç Trias, meves i de la web:fontsdetramuntana.com)