(EMBAT).Ara que ja han passat les festes
nadalenques hem pogut comprovar, com cada any, que ha comparegut com la grip la
epidèmia dels escaladors de finestres vestits de vermell amb barba blanca i
gorra de dormir, amb les seves cordes i escales penjats de mala manera, i mira
que hi deu fer mal estar amb el mal temps que patim, quina fretada. Què hi feien
a les façanes de les cases?
Ben mirat, una cosa és arribar com els
reis el dia que toca, viatjant en un còmode vaixell, trobar els camells (o
cavalls, depèn) a punt, rebre una càlida
benvinguda amb focs artificials i parlaments dels politics (sigui on
sigui, depèn) una pluja de caramels, una cavalcada plena de carrosses amb
personatges de Disney i de les més prestigioses firmes comercials, bandes de
musica, camions de bombers per si hi ha alguna emergència, tractors plens de
les juguetes que han de repartir amb l’ajut dels seus patges, després pugen a
les cases (o baixen, depèn) on solen deixar obert un balcó, poden deixar els
regals ben tranquils ja que els seus destinataris son a dormir, mengen un poquet
i peguen un glopet (depèn de la generositat i la fe dels de la casa) i... feina
feta i fins l’any que ve, quina cosa més guapa i nostrada, gairebé tothom queda
content.
Una altre ben diferent però, és
esperar penjat a la façana, a la intempèrie, enredat de fred devers deu dies
sense que ningú et digui res, patint les inclemències del temps, després
resulta que el dia 24 a
la nit, quan toca fer paper, a totes les cases que intenten escalar estan
sopant, les finestres son ben tancades per allò de no perdre la calefacció, la
família està reunida a taula menjant els peixos que han pescat quan,
despistats, beuen al riu, beuen i beuen i tornen a beure (així no és estrany
que els agafin), quan acaben son ja les tantes i no tenen son, canten i fan gatzara,
camini, camini, camini la marimorena, i aquell pobre homenet penjat allà
defora, ningú sen en recorda, al final es fan els regals entre ells, diuen que
el Pare Noel els ha portat, com pot ser si no ha pogut arribar ni al balcó,
encara es allà congelat a mitja escala, i el pitjor no només és això, es que quedarà
allà penjat, oblidat, remullat, fet una piltrafa, en molts de casos fins quan
els nins ja tornen anar a l’escola... Això no és seriós, ni guapo, ni nostre,
ni serveix per l’any qui ve!.
Quina llàstima no tenir tradició
nadalenca autòctona com a Catalunya amb el Tió o com a Euskadi amb l’
Olentzero, aquí ens hem conformat sempre amb la dels Reis Mags d’Orient, com
per moltes altres bandes i, per cert, no ens ha anat tant malament, l’única
pega és que la data és un poc més tardana i els pares troben que com que
l’escola comença el sen demà els infants tenen poc temps per a poder jugar amb
els regals, però això ha passat sempre així, els que ara som grans no en tenim
cap trauma (potser algú sí, i encara no ha acabat el mecano, hi ha de tot a
aquest món) el que no em sembla normal és que per mor d’una falsa sobreprotecció
dels infants s’intenti solucionar el “problema” incorporant un nou costum forà,
ja hi tornam a ser!.
